Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de desembre del 2010

UN PETIT DETALL PER REGALAR PER NADAL

Aquí us mostrem com realitzar un petit detall per Nadal amb material reciclat, sencill i economic.
Material:
·        Pedretes petites
·        Envas de petit suise o yogur
·        Rames de xipre
·        Paper de celofana
·        Tisores
·        Llaç
·        Targeta de felicitació
Passos a seguir per l’elaboració:
·        Omplir el envas de pedres petites fins la meitat
·        Colocar al interior la rama de xipre dins
·        Acabar de rellena l’envas amb pedres per fixar la rama
·        Embolicar l’envas amb paper de celefona
·        Fixar el paper de celefona amb el llaç tot fent una llasada
·        Colocar la tarjeta de felicitació al llaç




divendres, 24 de desembre del 2010

El Caga tio!!

El Caga tió
És un element mes,  que forma part del Nadal dels mes petits .
Consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que es corona amb una baretina roija
El Caga tió entra a les llars el dia de la Purissima i desde aquell dia se li comença a donar menjar cada dia , i se’l tapa amb una manta perque no passi fred durant les nits, es te que cuidar fins el dia o la nit de Nadal per a que cagi uns bons regals (llaminadures, figures de pesebre..)
Llavors per a que el Tió cagi fort se li hauran de donar cops amb un bastó a l’esquena tot cantant:
"Caga tio, avellanes i torrons si no cages ben fort et donarem un cop de bastó. Caga Tió!!"

dimecres, 22 de desembre del 2010

EL CUB DE NADAL

Les alumnes de 2n Ed. Infantil hem viscut el Nadal a l’institut realitzant un cub de Nadal aportant cadascuna de nosaltres, el seu granet d’arena decorant una capsa amb motivació de  Nadal
Tambe hi han participat amb nosaltres, altres alumnes del centre amb unes cadenes de desitjos en les quals cadascu ha escrit el seu desig, somni, fantasia.. o els que  cadascu sentía.
El Cub juntament amb les cadenes dels desitjos es van colocar al holl del centre on tots van puger disfrutar i apreciar el treball realitzat.
Fotos del Cub de Nadal:








diumenge, 19 de desembre del 2010

Dia de la Marató


Com ja sabeu avui és el dia de La Marató de Tv3 i com a tal, creiem que és mereix que li dediquem un racó en el nostre blog.

Què és La Marató??
La Marató de Tv3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de Tv3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació cientifica de malaties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.
Però La Marató de Tv3 va més enllà de l'obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la  recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la consicienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.
Enguany en la edició del 2010 La Marató de TV3 tracta les lesions medul-lars i cerebrals adquirides.

La Marató de Tv3 diu molt de tu!!!


Aquí teniu links interesants amb videos informatius.


http://www.tv3.cat/marato


divendres, 17 de desembre del 2010

ANATOMIA DE UNA MAESTRA INFANTIL

Amb esforç i voluntat es poden aconseguir totes aquestes virtuds per poder arribar a ser una bon/a educadora!


divendres, 10 de desembre del 2010

EL PAPA NOEL

Com ja sabeu ja be el Nadal!! i el Papa Noel ja es aquí!

Qui es el Papa Noel?
Es un personatge que du regals a casi tots els nens del mon i en cada lloc li diuen de una forma diferent com ara els EE.UU que li diuen "Santa Claus" o a França "Papa Noel.
Ell reparteix regals volant amb el seu trineu tirat pels seus rens magics amb Rudolph al capdavant que amb el seu nas il·lumina el camí del pare Noel; entra a les cases per la xemeneia i deixa els seus regals baix del arbre de Nadal.
El seu origen be de la figura de Sant Nicolas que va ser bisbe de Mira a l'actual Turquia i son moltes les anècdotes de la generositat de Sant Nicolas per als mes necessitats i sobretot per als nens i nenes.

Quina es la llegenda actual del Papa Noel? Ho sabeu?
Doncs... el Papa Noel viu prop del Pol Nord amb la seva senyora Noel i juntament en molts elfos que els ajuden a fabricar els joguets. Ell guarda els joguets en un sac magic i els reparteix la nit del 24 al 25 de desembre però... Sabeu el papa Noel sap qui es porta be o malament i deixa carbó al que es porten malament!!

I els noms dels rens, quins son?
Els rens del papa noel es diuen.. Brillante, Dancante, Centella, Zorro, Rudolph, Donner, Blitcher, Cometa i Cupido

On podem visitar al Papa Noel?
El podem anar a visitar a la seva casa de Finlàndia on sempre rep als nens i nenes i on te el taller de joguets.
En molts països nens i nens envien les seves cartes al Papa Noel a Laponia o altres llocs.
I vosaltres que enviareu al Papa Noel la carta aquets Nadals?

Webs d’interès

Aquí a estes webs es podran trobar mes de 70 contes relacionats en els Nadals per llegir als nens i nenes
http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuentos/regalos-de-navidad

En Inglés:
httpp://freestoriesforkids.com/children/stories-and-tales/pleaseometer

Per veure i escoltar a la Red:
http://www.youtube.com/watch?v=mHWw4nQgyfk


Bibi i Jessy


dijous, 2 de desembre del 2010

Una lliçó que hem aprés avui: SER FELIÇ

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no se atreve a cambiar el color de su vestimenta o bien no conversa con quien no conoce. Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente estas que regresan el brillo a los ojos y restauran los corazones destrozados. Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz con su trabajo, o su amor, quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos? ¡Vive hoy! ¡Arriesga hoy!¡Hazlo hoy! ¡No te dejes morir lentamente! ¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!

Pablo Neruda

dimecres, 1 de desembre del 2010

Una espontaneidad truncada

 


EL NIÑO PEQUEÑO
de Helen Buckelin
Había una vez, un niño pequeño que comenzó a ir a la escuela. Era bastante pequeño y la escuela muy grande. Cuando descubrió que podía entrar en su aula desde la puerta que daba al exterior, estuvo feliz y la escuela no le pareció tan grande.

Una mañana, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-. Le gustaba dibujar y podía hacer de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos.

Sacó entonces su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra dijo:
- ¡Esperen, aún no es tiempo de empezar! Aún no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores.
- ¡Qué bien! -pensó el niño. Le gustaba hacer flores y empezó a dibujar flores muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules.

Pero la maestra dijo:
- ¡Yo les enseñaré cómo, esperen un momento! - y, tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde. Ahora -dijo- pueden comenzar.

El niño miró la flor que había hecho la maestra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero no lo dijo. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde, tal como la maestra lo indicara.

Otro día, la maestra dijo:
- Hoy vamos a modelar con plastilina.
- ¡Qué bien! -pensó el niño. Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones; y empezó a estirar y a amasar su bola de plastilina.

Pero la maestra dijo:
- ¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Ahora -dijo- vamos a hacer un plato.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-. Le gustaba modelar platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo:
- ¡Esperen, yo les enseñaré cómo! - y les mostró cómo hacer un plato hondo-. Ahora ya pueden empezar.

El niño miró el plato que había modelado la maestra y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos, pero no lo dijo. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra indicara.

Muy pronto, el pequeño aprendió a esperar que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a la maestra. No volvió a hacer nada él sólo.

Pasó el tiempo y, sucedió que, el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande y no había puertas al exterior a su aula.

El primer día de clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño, y esperó a que la maestra dijera lo que había que hacer; pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños.

Cuando llegó a su lado, le dijo:
- ¿No quieres hacer un dibujo?
- Sí -contestó el pequeño-, pero, ¿qué hay que hacer?
- Puedes hacer lo que tú quieras - dijo la maestra.
- ¿Con cualquier color?
- ¡Con cualquier color - respondió la maestra-. Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual!
-
El niño no contestó nada y, bajando la cabeza, dibujó una flor con un tallo verde".

Biblioburro... I després nosaltres no farem servir les biblioteques?


http://www.youtube.com/watch?v=tsHyN9zj8_o