UN PETIT DETALL PER REGALAR PER NADAL

Aquí us mostrem com realitzar un petit detall per Nadal amb material reciclat, sencill i economic.

Material:

·        Pedretes petites

·        Envas de petit suise o yogur

·        Rames de xipre

·        Paper de celofana

·        Tisores

·        Llaç

·        Targeta de felicitació

Passos a seguir per l’elaboració:

·        Omplir el envas de pedres petites fins la meitat

·        Colocar al interior la rama de xipre dins

·        Acabar de rellena l’envas amb pedres per fixar la rama

·        Embolicar l’envas amb paper de celefona

·        Fixar el paper de celefona amb el llaç tot fent una llasada

·        Colocar la tarjeta de felicitació al llaç

El Caga tio!!

El Caga tió

És un element mes,  que forma part del Nadal dels mes petits .

Consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que es corona amb una baretina roija

El Caga tió entra a les llars el dia de la Purissima i desde aquell dia se li comença a donar menjar cada dia , i se’l tapa amb una manta perque no passi fred durant les nits, es te que cuidar fins el dia o la nit de Nadal per a que cagi uns bons regals (llaminadures, figures de pesebre..)

Llavors per a que el Tió cagi fort se li hauran de donar cops amb un bastó a l’esquena tot cantant:

"Caga tio, avellanes i torrons si no cages ben fort et donarem un cop de bastó. Caga Tió!!"

EL CUB DE NADAL

Les alumnes de 2n Ed. Infantil hem viscut el Nadal a l’institut realitzant un cub de Nadal aportant cadascuna de nosaltres, el seu granet d’arena decorant una capsa amb motivació de  Nadal

Tambe hi han participat amb nosaltres, altres alumnes del centre amb unes cadenes de desitjos en les quals cadascu ha escrit el seu desig, somni, fantasia.. o els que  cadascu sentía.

El Cub juntament amb les cadenes dels desitjos es van colocar al holl del centre on tots van puger disfrutar i apreciar el treball realitzat.

Fotos del Cub de Nadal:

Dia de la Marató

Com ja sabeu avui és el dia de La Marató de Tv3 i com a tal, creiem que és mereix que li dediquem un racó en el nostre blog.

Què és La Marató??

La Marató de Tv3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de Tv3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació cientifica de malaties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Però La Marató de Tv3 va més enllà de l'obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la  recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la consicienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.

Enguany en la edició del 2010 La Marató de TV3 tracta les lesions medul-lars i cerebrals adquirides.

La Marató de Tv3 diu molt de tu!!!

Aquí teniu links interesants amb videos informatius.

http://www.youtube.com/watch?v=_m7URRXkEMc&feature=fvwk

http://www.tv3.cat/marato

ANATOMIA DE UNA MAESTRA INFANTIL

Amb esforç i voluntat es poden aconseguir totes aquestes virtuds per poder arribar a ser una bon/a educadora!

EL PAPA NOEL

Com ja sabeu ja be el Nadal!! i el Papa Noel ja es aquí!

Qui es el Papa Noel?
Es un personatge que du regals a casi tots els nens del mon i en cada lloc li diuen de una forma diferent com ara els EE.UU que li diuen "Santa Claus" o a França "Papa Noel.
Ell reparteix regals volant amb el seu trineu tirat pels seus rens magics amb Rudolph al capdavant que amb el seu nas il·lumina el camí del pare Noel; entra a les cases per la xemeneia i deixa els seus regals baix del arbre de Nadal.
El seu origen be de la figura de Sant Nicolas que va ser bisbe de Mira a l'actual Turquia i son moltes les anècdotes de la generositat de Sant Nicolas per als mes necessitats i sobretot per als nens i nenes.

Quina es la llegenda actual del Papa Noel? Ho sabeu?
Doncs... el Papa Noel viu prop del Pol Nord amb la seva senyora Noel i juntament en molts elfos que els ajuden a fabricar els joguets. Ell guarda els joguets en un sac magic i els reparteix la nit del 24 al 25 de desembre però... Sabeu el papa Noel sap qui es porta be o malament i deixa carbó al que es porten malament!!

I els noms dels rens, quins son?
Els rens del papa noel es diuen.. Brillante, Dancante, Centella, Zorro, Rudolph, Donner, Blitcher, Cometa i Cupido

On podem visitar al Papa Noel?
El podem anar a visitar a la seva casa de Finlàndia on sempre rep als nens i nenes i on te el taller de joguets.
En molts països nens i nens envien les seves cartes al Papa Noel a Laponia o altres llocs.
I vosaltres que enviareu al Papa Noel la carta aquets Nadals?

Webs d’interès

Aquí a estes webs es podran trobar mes de 70 contes relacionats en els Nadals per llegir als nens i nenes
http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuentos/regalos-de-navidad

En Inglés:
httpp://freestoriesforkids.com/children/stories-and-tales/pleaseometer

Per veure i escoltar a la Red:
http://www.youtube.com/watch?v=mHWw4nQgyfk


Bibi i Jessy

Una lliçó que hem aprés avui: SER FELIÇ

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no se atreve a cambiar el color de su vestimenta o bien no conversa con quien no conoce. Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente estas que regresan el brillo a los ojos y restauran los corazones destrozados. Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz con su trabajo, o su amor, quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos? ¡Vive hoy! ¡Arriesga hoy!¡Hazlo hoy! ¡No te dejes morir lentamente! ¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!

Pablo Neruda

Una espontaneidad truncada

EL NIÑO PEQUEÑO de Helen Buckelin Había una vez, un niño pequeño que comenzó a ir a la escuela. Era bastante pequeño y la escuela muy grande. Cuando descubrió que podía entrar en su aula desde la puerta que daba al exterior, estuvo feliz y la escuela no le pareció tan grande. Una mañana, la maestra dijo: - Hoy vamos a hacer un dibujo. - ¡Qué bien!- pensó el pequeño-. Le gustaba dibujar y podía hacer de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó entonces su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra dijo: - ¡Esperen, aún no es tiempo de empezar! Aún no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores. - ¡Qué bien! -pensó el niño. Le gustaba hacer flores y empezó a dibujar flores muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules. Pero la maestra dijo: - ¡Yo les enseñaré cómo, esperen un momento! - y, tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde. Ahora -dijo- pueden comenzar. El niño miró la flor que había hecho la maestra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero no lo dijo. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde, tal como la maestra lo indicara. Otro día, la maestra dijo: - Hoy vamos a modelar con plastilina. - ¡Qué bien! -pensó el niño. Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones; y empezó a estirar y a amasar su bola de plastilina. Pero la maestra dijo: - ¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Ahora -dijo- vamos a hacer un plato. - ¡Qué bien!- pensó el pequeño-. Le gustaba modelar platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo: - ¡Esperen, yo les enseñaré cómo! - y les mostró cómo hacer un plato hondo-. Ahora ya pueden empezar. El niño miró el plato que había modelado la maestra y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos, pero no lo dijo. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra indicara. Muy pronto, el pequeño aprendió a esperar que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a la maestra. No volvió a hacer nada él sólo. Pasó el tiempo y, sucedió que, el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande y no había puertas al exterior a su aula. El primer día de clase, la maestra dijo: - Hoy vamos a hacer un dibujo. - ¡Qué bien!- pensó el pequeño, y esperó a que la maestra dijera lo que había que hacer; pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños. Cuando llegó a su lado, le dijo: - ¿No quieres hacer un dibujo? - Sí -contestó el pequeño-, pero, ¿qué hay que hacer? - Puedes hacer lo que tú quieras - dijo la maestra. - ¿Con cualquier color? - ¡Con cualquier color - respondió la maestra-. Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual! - El niño no contestó nada y, bajando la cabeza, dibujó una flor con un tallo verde".

Biblioburro... I després nosaltres no farem servir les biblioteques?

http://www.youtube.com/watch?v=tsHyN9zj8_o

El MON SERIA MOLT MILLOR SI......

Video,QUE CANTIN ELS NENS! (hi ha imatges que poden FERIR la sensibilitat ).

El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío.
(Horace Mann)

anant "remenant la informació que passa la hermínia"

Quan només somia un de sol, és un somni, una fantasia. Quan molts somiem junts, el somni esdevé una realitat. Helder Cámara

Una de les recomanacions d'aquesta tarda

¡TE AMO MAMÁ!

comercial educacion infantil

FOTOS del divendres 19 de novembre de 2010

Aquí teniu algunes fotos del divendres dia 19 de novembre on vam plasmar amb tan sols 2 hores tot el que sentim per ells, els infants.
És mereixen que els seus drets es compleixin.
Un excel.lent treball noies!!!

Poema, Drets dels Infants

Volem fer un petit homenatge a tots aquells que formen part d´aquest planeta, 

a tots aquells que són, 

a tots aquells que amb un somriure en tenen prou, 

a tots i a cadascun d´ells, que amb la seva mirada penetren fins més enllà. 

A tots i sense oblidar-ne cap,

volem fer arribar aquest missatge:

" estima i deixat estimar "

Reflexiona, pensa, somia... 

tú, en formes part?

Dedicat a tots els infants

d´aquest petit món.

UNICEF una pàgina per donar un cop d´ull.

Us recomanem que la mireu i reflexioneu...
http://www.unicef.es/derechos/

UNICEF La convenció sobre els drets dels nens

Nenes, mireu aquesta pàgina què hem trobat!!! és fantàstica, però el 17 d´abril de 2010 ja ha passat, ens podriem assabentar si la fan per l´any vinent???
Teniu ganes d´anar-hi?
Ajudeu-nos i si ho trobem us proposem que hi anem!!!
http://www.orfeolleidata.cat/pdf/noticias/188.pdf

RECORDEU EL DIA: DISSABTE 20 DE NOVEMBRE

En aquest enllaç podreu trobar tota la informació que correspon als drets, deures i principis dels infants:

http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/QP6.pdf

Drets dels infaants

Qui són els Reis Mags?

Com ja sabeu, queda un mes per a que arribi el Nadal, i aquí us presentaré un petit resum de on provenen els Reis Mags, desitjo que us agradi.

Els Reis Mags, Reis d'Orient o simplement els Reis o els Reixos, són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.

L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions hi diu savis), i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs, i després reis, i fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar, i Baltasar, i es consideren originaris d'Europa, Àsia, i Àfrica respectivament.

El terme mag procedeix del grec, “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.

Segons la tradició, els tres Reis són:

-Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.

-Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.

-Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat "The Other Wise Man" (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

A continuació podeu trobar el conte resumit:


Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Llenguatge no verbal

Aquí teniu un exemple d'un video que vam fer les alumnes de CFGS d'educació infantil del IES Berenguer d'Entença per representar el llenguatge no verbal.

¡Alhora de fer-lo ho vam passar d'alló més bé i sobretot vam aprendre moltísim!

LA TRADICIÓ MÉS DOLÇA!

No podem deslligar la tradició dels panellets amb la festa que ens agrada tant de la Castanyada.
El millor doncs, és celebrar aquesta festa amb la família i els amics, i treure les castanyes, els moniatos i una plata ben grossa plena de panellets que haurem fet nosaltres mateixos.
A part de mantenir viva una tradició antiga i molt dolça, els nens s’ho passaran d’allò més bé fent de pastissers. La feina que segurament se’n sortiran millor serà la de fer les boletes.
Però vigileu, que entre bola i bola segur que es mengen algun pinyonet!!

Ingredients:

Per fer la massa:

1kg d’ametlla picada
1kg de sucre
200g de patata o 100 de moniato

Per adornar:

Coco
Pinyons
Xocolata en pols
Cireres confitades
Ametlla ratllada
Ametlla trencada
Ametlla sencera
Codonyat

Per fer la pasta s’ha de posar l’ametlla picada ( o es poden agafar les ametlles senceres, bullir-les i pelar-les. Després moldre-les) i el sucre en parts iguals en un bol. Si es pot fer amb temps, no s’hi ha de posar res més, s´ha d’amassar suficientment fins que l’oli de les ametlles desfaci el sucre i quedi ben barrejat.

Després s’ha de deixar reposar una nit i ja es pot treballar la pasta.
Quan no es té prou temps per amassar molt, s’hi pot afegir patata o moniato que ajudaran a desfer el sucre i que tot quedi més lligat. Un cop feta la massa, es fan boletes petites i després les ornamentarem.
Per fer els panellets de coco o de xocolata, es barrejaran aquests ingredients amb la massa i després es faran les boletes. Les boletes les podem decorar com vulguem: amb la cirera, amb un trosset de codonyat, amb l’ametlla sencera... Un secret perquè els pinyons i les ametlles a tires o trencades s’enganxin bé i no caiguin és passar les boletes per clara d’ou batuda i després pels pinyons o per l’ametlla.

I ja els podrem posar al forn, amb uns 10 minuts ja estaran...

BON PROFIT!!!

La castanyada ja és aquí un any més! Per aquest motiu l'hi volem fer un racó en el nostre blog!

Com podem fomentar la castanyada en les nostres aules?

- Recitem Rodolins relacionats amb la castanyada, d’aquesta manera també ajudarem a desenvolupar el llenguatge i la memorització.

Quan la nit és ploranera fa córrer al llit la Castanyera.

Entre fulles i pellons, castanyes i rovellons.

Humit el bosc, a la llar encés el foc.

Mil estels al cel del novembre, il·luminen fantasmes sempre.

Menjarem castanyes i panellets fets amb bons ingredients.

El fred empreny el temps i cada nit una mica creix.

Cada fulla pren olor quan s'instaura la tardor.

Tanqueu portes i finestres que volen marxar els mestres!

- Llegim el conte de la Maria Castanyera a la Classe.

S'hi pitgeu en aquest enllaç podreu escoltar el conte de la Maria Castanyera!

http://www.youtube.com/watch?v=bG0urXf-sLo&feature=related

- Decorem els Moniatos. Aquesta activitat consisteix en que els infants decoraran un Moniato a casa amb la seva família, un cop decorat l’ infant portarà aquest Moniato a l’escola. És pot fer una petita exposició de tots els Moniatos que els infants han decorat a casa.

Aquesta activitat servirà per que els infants manipulin un aliment típic de la tardor i interactuïn amb la seva família, així com servirà perquè la família participi amb l’escola.

- Cantem la cançó de la Castanyera.

La castanyera

Quan es temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.

S'hi pitgeu en aquest enllaç, torbareu la cançó de la Castanyera on la podreu escoltar!

http://www.youtube.com/watch?v=qicK0-z2ywI

Per més Informació!

Al www.edu365.cat hi trobareu activitats de la castanyera en format PC. És molt interessant, ja que hi ha un petit karaoke amb la cançó de la Castanyera, on hi ha la cançó escrita però damunt de la lletra petits dibuixos per a que ho entenguin els més petits, entre d’altres activitats.

CONTA CONTES

"Hi ha històries grans, importants, empresonades en feixucs volums saberuts plens de grans paraules, històries de mai acabar, històries amb dret d'autor. I grans històries.

També hi ha històries petites, humils; històries que no pertanyen a ningú perquè són de tots nosaltres.

Històries que vénen de lluny i històries casolanes.

Històries que parlen una altra llengua; històries fetes de la nostra parla, paraules teixides a punt de mitja pels nostres avis, els nostres poetes, els nostres rondallaires.

Històries que els agrada ser contades a cau d'orella, viatjar de cor en cor; vestides de poesia, de conte..."

Aquest dimarts hem tingut el plaer de tenir la visita a classe de la conta contes local Marta Figuls amb el conte “El llop sentimental”  ha estat una jornada molt satisfactòria, emotiva, interessant, apassionant,...

Pennart, Geoffroy és l'autor del llibre, aquest narra l'aventura del llop Lucas que s'ha fet gran i marxa de casa. El seu pare li dóna una llista amb tot el que pot menjar i la mare li comenta que no s'ha de deixar entendrir. El llop s'endinsa en el bosc i no triga a tenir gana. Al seu davant van apareixent tot un seguit de personatges perfectament comestibles però en Lucas, veritablement, és massa sentimental. De totes maneres acabarà llepant-se els dits i el conte tindrà un final feliç. En definitiva, un conte simpàtic que recrea i dóna la volta al paper del llop en els contes tradicionals més populars. El llop ferotge mostra aquí la seva sensibilitat.

Aquí teniu un link d'una noticia a la TVV (televisió de Vandellòs) on surt la Marta a la biblioteca de Vandellòs explicant l'importància de despertar l'hàbit de la lectura.

 http://www.youtube.com/watch?v=LM93Fqzmqps&feature=related

Conte de Gianni Rodari "El Timbaler Màgic"

Hola!

Aqui teniu un conte de Gianni Rodari, contat per uns alumnes del CEIP Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat, aquest conte s'anomena El Timbaler Màgic. És un conte que el podem trobar en el llibre Molts contes Per jugar.  

El llibre Molts contes per jugar és un conjunt de vint relats curts que Gianni Rodari va escriure per a un programa de ràdio i una revista infantil. És, sens dubte, una obra absolutament original, perquè és el lector qui tria, d’entre tres finals possibles, el desenllaç de cada història; així mateix, el llibre inclou un curiós apèndix en què l’autor mateix explica com prefereix que acabi cada conte i per què.

Aquest llibre, que es podria incloure dins el corrent del realisme màgic, té com a fil conductor una encertada combinació de quotidianitat i fantasia desbordant; Rodari, a partir d’aquesta combinació explosiva d’elements, planteja una sèrie de temes molt presents en la societat d’avui dia, com ara la xenofòbia o la manca de solidaritat, i fa que el lector se submergeixi en un món ple de fantasia i il·lusió i, al seu torn, reflexioni sobre allò que llegeix.

Aquest alumnes ens expliquen aquest conte, així com els diferents finals que hi ha i el final que més agrada a l'autor i la seva Raó de perquè aquest final.

Esperem que hos agradi.

Feu clic en aquest enllaç i el podreu sentir.

http://www.youtube.com/watch?v=jXxeV9VHDzY

Gianni Rodari, un món de fantasia.

Gianni Rodari, mestre, periodista, i escriptor va néixer a Itàlia el 1920, i va morir el 1980. És un dels grans mestres dins de la literatura infantil i la seva obra és reconeguda al món sencer.

Rodari començà a escriure per als nens al 1948. L’any 1970 li fou atorgat el premi internacional Andersen de literatura. Entre les seves obres més populars es troben: Contes per telèfon, Contes per jugar, Contes escrits a màquina, Les aventures de Cebollino, Gelsomino al país dels mentiders, El llibre dels per què, Era dos cops el baró Lambert, Les aventures de Tonino l’invisible, Gip a la televisió, i El pastís volador.

Els llibres de Gianni Rodari, plens de creativitat i humor trenquen els esquemes preestablerts, ajuden a pensar sense prejudicis i a formular-se sempre noves preguntes

Per reflexionar...

" La mente es una. Su creatividad se ha de cultivar en todas las direcciones. Las fábulas (escuchadas o inventadas) no son “todo” lo que sirve al niño. El uso libre de todas las posibilidades de la lengua no representa más que una de las direcciones en que puede expandirse. Pero tout se tient. La imaginación del niño estimulada para inventar palabras aplicará sus instrumentos sobre todos los aspectos de su experiencia que desafíen su creatividad. Las fábulas sirven a las matemáticas como las matemáticas sirven a las fábulas. "

" Estoy de acuerdo en cambio con quien considera la magia y el conocimiento como dos componentes en interacción; por ejemplo, el niño que aprende a hablar acude también a usos mágicos del lenguaje. Usa el lenguaje en una forma que el adulto ya no cree poder utilizar. Lo usa para dar órdenes a la mesa o para reñirla si se ha golpeado la cabeza contra ella; usa el lenguaje también en este plano mágico, pero no inventa en absoluto una lengua mágica o imaginaria para cumplir estas operaciones. Mientras las cumple, se construye su sistema lingüístico según la gramática y la sintaxis de la lengua materna en la que crece. "

                                               

.