Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 d’octubre del 2010

LA TRADICIÓ MÉS DOLÇA!

No podem deslligar la tradició dels panellets amb la festa que ens agrada tant de la Castanyada.
El millor doncs, és celebrar aquesta festa amb la família i els amics, i treure les castanyes, els moniatos i una plata ben grossa plena de panellets que haurem fet nosaltres mateixos.
A part de mantenir viva una tradició antiga i molt dolça, els nens s’ho passaran d’allò més bé fent de pastissers. La feina que segurament se’n sortiran millor serà la de fer les boletes.
Però vigileu, que entre bola i bola segur que es mengen algun pinyonet!!


Ingredients:

Per fer la massa:
1kg d’ametlla picada
1kg de sucre
200g de patata o 100 de moniato

Per adornar:
Coco
Pinyons
Xocolata en pols
Cireres confitades
Ametlla ratllada
Ametlla trencada
Ametlla sencera
Codonyat

Per fer la pasta s’ha de posar l’ametlla picada ( o es poden agafar les ametlles senceres, bullir-les i pelar-les. Després moldre-les) i el sucre en parts iguals en un bol. Si es pot fer amb temps, no s’hi ha de posar res més, s´ha d’amassar suficientment fins que l’oli de les ametlles desfaci el sucre i quedi ben barrejat.



Després s’ha de deixar reposar una nit i ja es pot treballar la pasta.
Quan no es té prou temps per amassar molt, s’hi pot afegir patata o moniato que ajudaran a desfer el sucre i que tot quedi més lligat. Un cop feta la massa, es fan boletes petites i després les ornamentarem.
Per fer els panellets de coco o de xocolata, es barrejaran aquests ingredients amb la massa i després es faran les boletes.
Les boletes les podem decorar com vulguem: amb la cirera, amb un trosset de codonyat, amb l’ametlla sencera... Un secret perquè els pinyons i les ametlles a tires o trencades s’enganxin bé i no caiguin és passar les boletes per clara d’ou batuda i després pels pinyons o per l’ametlla.
I ja els podrem posar al forn, amb uns 10 minuts ja estaran...



BON PROFIT!!!

dimarts, 26 d’octubre del 2010


La castanyada ja és aquí un any més! Per aquest motiu l'hi volem fer un racó en el nostre blog!

Com podem fomentar la castanyada en les nostres aules?

- Recitem Rodolins relacionats amb la castanyada, d’aquesta manera també ajudarem a desenvolupar el llenguatge i la memorització.

Quan la nit és ploranera fa córrer al llit la Castanyera.

Entre fulles i pellons, castanyes i rovellons.

Humit el bosc, a la llar encés el foc.

Mil estels al cel del novembre, il·luminen fantasmes sempre.

Menjarem castanyes i panellets fets amb bons ingredients.

El fred empreny el temps i cada nit una mica creix.

Cada fulla pren olor quan s'instaura la tardor.

Tanqueu portes i finestres que volen marxar els mestres!

- Llegim el conte de la Maria Castanyera a la Classe.

S'hi pitgeu en aquest enllaç podreu escoltar el conte de la Maria Castanyera!


- Decorem els Moniatos. Aquesta activitat consisteix en que els infants decoraran un Moniato a casa amb la seva família, un cop decorat l’ infant portarà aquest Moniato a l’escola. És pot fer una petita exposició de tots els Moniatos que els infants han decorat a casa.
Aquesta activitat servirà per que els infants manipulin un aliment típic de la tardor i interactuïn amb la seva família, així com servirà perquè la família participi amb l’escola.


- Cantem la cançó de la Castanyera.

La castanyera

Quan es temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.

S'hi pitgeu en aquest enllaç, torbareu la cançó de la Castanyera on la podreu escoltar!


Per més Informació!
Al www.edu365.cat hi trobareu activitats de la castanyera en format PC. És molt interessant, ja que hi ha un petit karaoke amb la cançó de la Castanyera, on hi ha la cançó escrita però damunt de la lletra petits dibuixos per a que ho entenguin els més petits, entre d’altres activitats.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

CONTA CONTES

"Hi ha històries grans, importants, empresonades en feixucs volums saberuts plens de grans paraules, històries de mai acabar, històries amb dret d'autor. I grans històries.
També hi ha històries petites, humils; històries que no pertanyen a ningú perquè són de tots nosaltres.
Històries que vénen de lluny i històries casolanes.
Històries que parlen una altra llengua; històries fetes de la nostra parla, paraules teixides a punt de mitja pels nostres avis, els nostres poetes, els nostres rondallaires.
Històries que els agrada ser contades a cau d'orella, viatjar de cor en cor; vestides de poesia, de conte..."



Aquest dimarts hem tingut el plaer de tenir la visita a classe de la conta contes local Marta Figuls amb el conte “El llop sentimental”  ha estat una jornada molt satisfactòria, emotiva, interessant, apassionant,...

Pennart, Geoffroy és l'autor del llibre, aquest narra l'aventura del llop Lucas que s'ha fet gran i marxa de casa. El seu pare li dóna una llista amb tot el que pot menjar i la mare li comenta que no s'ha de deixar entendrir. El llop s'endinsa en el bosc i no triga a tenir gana. Al seu davant van apareixent tot un seguit de personatges perfectament comestibles però en Lucas, veritablement, és massa sentimental. De totes maneres acabarà llepant-se els dits i el conte tindrà un final feliç. En definitiva, un conte simpàtic que recrea i dóna la volta al paper del llop en els contes tradicionals més populars. El llop ferotge mostra aquí la seva sensibilitat.

Aquí teniu un link d'una noticia a la TVV (televisió de Vandellòs) on surt la Marta a la biblioteca de Vandellòs explicant l'importància de despertar l'hàbit de la lectura.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Conte de Gianni Rodari "El Timbaler Màgic"

Hola!
Aqui teniu un conte de Gianni Rodari, contat per uns alumnes del CEIP Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat, aquest conte s'anomena El Timbaler Màgic. És un conte que el podem trobar en el llibre Molts contes Per jugar.  

El llibre Molts contes per jugar és un conjunt de vint relats curts que Gianni Rodari va escriure per a un programa de ràdio i una revista infantil. És, sens dubte, una obra absolutament original, perquè és el lector qui tria, d’entre tres finals possibles, el desenllaç de cada història; així mateix, el llibre inclou un curiós apèndix en què l’autor mateix explica com prefereix que acabi cada conte i per què.

Aquest llibre, que es podria incloure dins el corrent del realisme màgic, té com a fil conductor una encertada combinació de quotidianitat i fantasia desbordant; Rodari, a partir d’aquesta combinació explosiva d’elements, planteja una sèrie de temes molt presents en la societat d’avui dia, com ara la xenofòbia o la manca de solidaritat, i fa que el lector se submergeixi en un món ple de fantasia i il·lusió i, al seu torn, reflexioni sobre allò que llegeix.


Aquest alumnes ens expliquen aquest conte, així com els diferents finals que hi ha i el final que més agrada a l'autor i la seva Raó de perquè aquest final.

Esperem que hos agradi.

Feu clic en aquest enllaç i el podreu sentir.

http://www.youtube.com/watch?v=jXxeV9VHDzY

divendres, 15 d’octubre del 2010

Gianni Rodari, un món de fantasia.

Gianni Rodari, mestre, periodista, i escriptor va néixer a Itàlia el 1920, i va morir el 1980. És un dels grans mestres dins de la literatura infantil i la seva obra és reconeguda al món sencer.

Rodari començà a escriure per als nens al 1948. L’any 1970 li fou atorgat el premi internacional Andersen de literatura. Entre les seves obres més populars es troben: Contes per telèfon, Contes per jugar, Contes escrits a màquina, Les aventures de Cebollino, Gelsomino al país dels mentiders, El llibre dels per què, Era dos cops el baró Lambert, Les aventures de Tonino l’invisible, Gip a la televisió, i El pastís volador.

Els llibres de Gianni Rodari, plens de creativitat i humor trenquen els esquemes preestablerts, ajuden a pensar sense prejudicis i a formular-se sempre noves preguntes

Per reflexionar...

" La mente es una. Su creatividad se ha de cultivar en todas las direcciones. Las fábulas (escuchadas o inventadas) no son “todo” lo que sirve al niño. El uso libre de todas las posibilidades de la lengua no representa más que una de las direcciones en que puede expandirse. Pero tout se tient. La imaginación del niño estimulada para inventar palabras aplicará sus instrumentos sobre todos los aspectos de su experiencia que desafíen su creatividad. Las fábulas sirven a las matemáticas como las matemáticas sirven a las fábulas. "
" Estoy de acuerdo en cambio con quien considera la magia y el conocimiento como dos componentes en interacción; por ejemplo, el niño que aprende a hablar acude también a usos mágicos del lenguaje. Usa el lenguaje en una forma que el adulto ya no cree poder utilizar. Lo usa para dar órdenes a la mesa o para reñirla si se ha golpeado la cabeza contra ella; usa el lenguaje también en este plano mágico, pero no inventa en absoluto una lengua mágica o imaginaria para cumplir estas operaciones. Mientras las cumple, se construye su sistema lingüístico según la gramática y la sintaxis de la lengua materna en la que crece. "

                                               
.

Ja SoM AqUí, Ja HeM aRriBaT!

Som les alumnes de segon de TEI i durant aquest curs tenim un treball a fer amb aquest blog, on penjarem tot allò que trobem interessant, així com tot el que fa referència al nostre camp! 
Així doncs, donem el blog per inagurat!

dijous, 14 d’octubre del 2010

El nostre blog

Us presento el nostre blog. Un blog que s'anirà construint durant el curs amb l'aportació de totes nosaltres.
esperem gaudir de l'experiència. Aprendre. Experimentar. Jugar. Crear. Inventar.